Unha mañá, o señor Ferreiro e a súa filla, Mancha, saíron a pasear co seu can, Alberte. Esa mesma mañá, a señora Ferrín e o seu fillo, Carlos, saíron a pasear coa súa cadela, Vitoria. Mancha, o señor Ferreiro e o seu can Alberte entraron no parque. A señora Ferrín, Carlos e a súa cadela Vitoria chegaron pouco despois…

UN PASEO POLO PARQUE, Anthony Browne (Kalandraka).

..............................

Un matí, el senyor Ferrer i la Taca, la seva filla petita, van agafar el seu gos, l’Albert, per anar a fer un tomb. També aquell matí, la senyora Ferreries i el seu fill, el Carles, van treure la seva gossa Victòria a passejar La Taca, el senyor Ferrer i l’Albert van anar al parc. La senyora Ferreries, en Carles i la Victòria van arribar-hi poc després…

UNA PASSEJADA PEL PARC, Anthony Browne (Kalandraka).

..............................

Goiz batean, Iriarte jauna eta Argi alaba, Fernando txakurra hartuta, paseatzera irten ziren. Goiz hartan bertan, Uriarte andrea eta Pintto semea, Isabel txakurra hartuta, paseatzera atera ziren. Argi, Iriarte jauna eta Fernando parkera sartu ziren. Uriarte andrea, Pintto eta Isabel ere parkean sartu ziren…

OSTERATXO BAT PARKEAN, Anthony Browne (Kalandraka/Pamiela).

“Un paseo polo parque” comeza como dúas historias paralelas que se unen grazas á naturalidade e á inocencia coa que dous nenos e os seus cans traban amizade no parque, mentres o pai de Mancha e a nai de Carlos non se falan nin se miran ata a hora de voltaren todos ás súas respectivas casas. A incomunicación e o individualismo dos adultos quedan confrontados coa interacción progresiva dos rapaces e mais coa absoluta liberdade coa que actúan as súas mascotas.

O máis chamativo de “Un paseo polo parque” -un dos primeiros libros infantís de Anthony Browne- é que cómpre fixarse ben nas ilustracións, cheas de detalles alleos ao relato: dende referencias culturais como a homenaxe ao cadro His master’s voice de Barraud, ás figuras de Tarzán e Charlot, ou á Estatua da Liberdade; ata brincadeiras de diversión como sombras, troncos ou patas de banco con forma humana; pasando por estraños personaxes que transitan por un enigmático bosque.

Anthony Browne (Sheffield, Inglaterra, 1946) gradusouse no Leeds College of Art, na especialidade de deseño gráfico. O seu afán perfeccionista pola representación da figura humana provén da influencia dos seus primeiros traballos como debuxante de temas médicos nun hospital de Manchester. A súa adicación á ilustración infantil corresponde a unha etapa posterior, como deseñador de tarxetas de felicitación. O seu estilo revela un interese polos pintores surrealistas, as escenas oníricas e a introdución de elementos estraños nas ilustracións.

Entre os galardóns que recibiu destacan a Medalla Kate Greenaway, o premio Kurt Maschler, a Medalla Children’s Laureate 2009, e o Premio Hans Christian Andersen 2000 pola súa traxectoria. É un dos autores ingleses máis prestixiosos pola súa contribución ao desenvolvemento de novas formas de ler, ver e relacionarse coa linguaxe plástica. Así o demostran títulos como “No bosque”, “Sacapenas”, “O libro dos porcos”, “Que tal estás?” ou “Un gorila. Un libro para aprender a contar”, editados por KALANDRAKA. O seu traballo crea un universo cheo de referencias culturais e artísticas, pistas visuais e claves que valoran a intelixencia do lector para completar e interpretar o texto, independentemente da súa idade.

...................

“Una passejada pel parc” comença amb dues històries paral•leles que s'uneixen gràcies a la naturalitat i innocència amb la qual els dos nens i els seus gossos fan amistat, mentres el pare de la Taca i la mare d'en Carles ni tan sols es parlen ni es miren, fins que arriba l'hora de tornar a casa. La incomunicació i l'individualisme dels adults queda confrontada amb la progresiva interacció dels joves i la llibertat absoluta d'actuació de les seves mascotes.

El que més crida l'atenció d'“Una passejada pel parc” -un dels primers llibres infantils d'Anthony Browne- és la quantitat de detalls, aliens al relat, que hi podem trobar a les il•lustracions: des de referències culturales com ara l'homenatge al quadre His master’s voice de Barraud, a les figures de Tarzán o Charlot, fins a divertides picades a l'ullet com ara ombres, troncs o potes de banc amb formes humanes, sense oblidar els extranys personatges que transiten per aquets enigmàtic bosc.

Anthony Browne (Sheffield, Annglaterra, 1946): Va estudiar al Leeds College of Art i es va especialitzar en disseny gràfic. El seu esforç per la representació detallada de la figura humana és fruit dels seus primers treballs, com a dibuixant de temes mèdics en un hospital de Manchester. La seva dedicació a la il·lustració infantil arribarà més tard, després de treballar com a dissenyador de targetes de felicitació. El seu estil reflecteix l'interès pels pintors surrealistes, per les escenes oníriques i per la introducció d'elements estranys dins les seves Il•lustracions.

Entre els guardons que ha rebut durant la seva fructífera trajectòria. hi figuren la medalla Kate Greenaway, el premi Kurt Maschler i la medalla Children’s Laureate 2009. Però, per sobre de tots aquests, hi destaca el premi Hans Christian Andersen el 2000 pel conjunt de la seva obra. Fou el primer britànic, des del 1956, en obtenir aquesta distinció. És un dels autors anglesos de més prestigi, especialment per la seva contribució en el descobriment de noves formes de llegir, de veure i de relacionar-se amb el llenguatge plàstic. Així ho veiem a “Menjacabòries”, obra publicada per KALANDRAKA. Els crítics valoren el seu univers ple de referències culturals i artístiques, de pistes visuals i de claus que donen valor a la intel·ligència del lector perquè pugui completar i interpretar el text, sense tenir en compte l'edat.

........................

“Osteratxo bat parkean” bi istorio paraleloz osatutako istorioa da; haurren eta beraien txakurren naturaltasun eta xalotasunari esker bi istoriook bat egiten dute; bitartean, Argiren aitak eta Pinttoren amak ez diote elkarri begiratu ere egiten parkean emandako denbora guztian. Helduen inkomunikazioa eta indibidualtasuna kontraste nabarmenean azaltzen dira gazteen interakzioarekin eta txakurren jokamoldearen erabateko askatasunarekin.

“Osteratxo bat parkean” liburuko gauzarik deigarriena –Anthony Browne-ren haurrentzako lehenetariko albuma- ilustrazioei arretaz erreparatu behar zaiela da; izan ere, kontakizunarekin zerikusirik ez duten xehetasunez beteta daude: Barraud-en His master’s voice margolanari egindako omenalditik Tarzan edo Charlot-en irudietara; bestelako keinu jolasgarriak ere baditu: giza itxura duten itzalak, enborrak edo eserleku-hankak eta baso enigmatiko batean dabiltzan pertsonaia bitxiak.

Anthony Browne (Sheffield, Ingalaterra, 1946). Leeds College of Art delakoan graduaturik, diseinu grafikoan espezializatu zen. Giza irudia irudikatzeko lehia perfekzionista haren lehen lanetako eraginetik dator, Manchestereko erietxe bateko medikuntza gaietako marrazkigile aritu baitzen. Haurrentzako ilustrazioetarako joera geroagoko aldi batean sortu zitzaion, zorion txartelak diseinatzen zituenekoa. Browneren estiloan atzeman daiteke margolari surrealistekiko, eszena onirikoekiko eta elementu bitxiekiko interesa.

Bere ibilbidean jaso dituen sari aipagarrienak dira Kate Greenaway Domina, Kurt Maschler Saria eta Children’s Laureate 2009 Domina. Hala ere, guztien gainetik, Hans Christian Andersen Saria dago, bere obra osoagatik 2000. urtean eman baitzioten. Itzal handieneko egile ingelesetariko bat da, batez ere irakurtzeko, begiratzeko eta lengoaia plastikoarekin erlazionatzeko bide berriak zabaltzeko ahaleginagatik. Horren adibide bikainak dira “Urdaburutarrak”, “Kezkamuxelak”, “Nola sentitzen zara?” eta “Gorila bat. Zenbateko liburua”. Browneren lanak kultur eta arte-erreferentziez betetako unibertsoa sortu du, edozein adinetako irakurleak testua osatzeko eta interpretatzeko duen adimena probatzen duten ikus-arrasto eta giltzarri ugari azaltzen baititu.