LA 'BARCELONA' DE DAVID PINTOR
“Barcelona”, un cuaderno de viaje del ilustrador David Pintor, publicado por KALANDRAKA, se presentará este viernes a las 19:30 horas en la librería La Central del Raval, con la participación de los artistas Arnal Ballester y Gusti. La obra -que carece de texto a excepción de un prólogo introductorio- recorre una treintena de espacios, desde Montjuïc al Barrio Gótico, pasando por el Ensanche o el barrio de Gràcia. El autor la describe como un “viaje ilustrado diferente” por una ciudad donde “la magia puede aparecer detrás de cualquier esquina”.
En “Barcelona” es un alter ego de David Pintor quien guía a los espectadores: ataviado con un sombrero y llevando un bolso en el que guarda un cuaderno y un lápiz, se desplaza en una bicicleta y se detiene ante los edificios históricos con el sello de Gaudí (La Pedrera, Casa Batlló…), las modernas edificaciones (el MACBA, el Palau Sant Jordi…), cafés y bares emblemáticos (Vienès, El Born…), callejuelas y plazas (San Felip Neri, Sant Pere, Vicenç Martorell…) o se recrea ante los suelos de baldosa tan representativos de las viviendas de la ciudad.
Los elementos simbólicos que acompañan este paseo son uno de los alicientes del libro, que también destaca por su colorido y luminosidad. Así, las gaviotas están presentes en cada página, compartiendo protagonismo con el mar y la arquitectura modernista. No faltan las situaciones fantásticas que aportan originalidad, sorpresa, imaginación y una mirada alternativa: las torres de la Sagrada Familia sobresaliendo entre los tejados y las palmeras, la iglesia de Santa María del Mar surcando las olas o la Casa Batlló sumergida en el fondo marino…
David Pintor (A Coruña, 1975) es humorista gráfico del dúo Pinto&Chinto, ilustrador y pintor. Ha recibido numerosos galardones nacionales e internacionales, como el premio Andersen (Italia, 2015) o Nami Island (Corea, 2013). Su obra ha sido seleccionada en la lista The White Ravens, la Bienal de Ilustración de Bratislava y la Feria Internacional del Libro Infantil-Juvenil de Bolonia. "Barcelona" es un tercer cuaderno de viaje, después de "Compostela" y "Lisboa".
ENTREVISTA CON DAVID PINTOR
«El dibujo es el lenguaje con el que a mí más me gusta comunicar lo que siento»
- ¿Cómo calificarías esta serie de libros que ha empezado en Compostela, ha seguido en Lisboa y ha continuado en Barcelona: cuaderno de viaje, libro de artista o ambos conceptos?
-Yo los definiría como aquellos libros que siempre he querido hacer.
- ¿Qué te atrae de esta forma de expresión, carente de palabras: la libertad creativa, la fuerza de la comunicación visual?
- Igual que un poeta se expresa con la palabra, o un bailarín lo hace con la danza, el dibujo es el lenguaje con el que a mí más me gusta comunicar lo que siento.
- Aunque Compostela, Lisboa y Barcelona sean ciudades que has visitado, ¿has hecho algún trabajo de documentación previo buscando enclaves con importancia histórica, cultural y paisajística, o te has dejado guiar por la intuición?
- Ambas cosas. Evidentemente, hay un proceso de documentación previo pero, una vez en la ciudad, funciona mucho la improvisación.
- Sobre el personaje que guía a los espectadores en la visita, ¿le consideras tu alter ego o sería más bien una proyección de tu imaginación?
- No le he dado muchas vueltas a ese personaje a la hora de diseñarlo: un sombrero, una bicicleta y poco más. Supongo que cuando lo dibujo es como si yo siguiese viajando...
«Pocas ciudades tienen una relación tan intensa con un solo arquitecto, y Barcelona no se puede entender sin la presencia de Gaudí»
- Precisamente, sobre los elementos imaginarios, que son el principal aliciente del libro, ¿cómo surgen?
- Surgen sobre la marcha, cuando visito los lugares que van a aparecer en el libro. Es importante moverse por las ciudades con actitud "receptiva". Con el tiempo, uno va viendo cosas...
- Las hojas secas en Compostela, las sardinas voladoras en Lisboa, las gaviotas en Barcelona… ¿Qué importancia tiene ese elemento simbólico que eliges como hilo conductor del paseo por la ciudad?
- En estas obras tengo el empeño de que los lectores no estén delante de una simple sucesión de imágenes. Quiero que haya un recorrido, una historia que convierta el resultado final en un libro bien estructurado.
- Si una ciudad es su paisaje y su paisanaje, ¿por qué has elegido prescindir de la representación de las personas: es una cuestión práctica, o es así como te gusta que se aprecien los detalles y la luminosidad de los espacios?
- Hay varias razones: por una parte, quiero que las imágenes tengan un cierto componente de intemporalidad, que se estropearía si pusiese elementos como coches u otro tipo de cosas; por otra, quiero que la protagonista indiscutible del libro sea la propia ciudad y que nada le robe el plano.
- Sobre Barcelona, ¿qué peso ha tenido la presencia de la arquitectura de Gaudí en la representación de los espacios?
- Gaudí es magia, misterio, fantasía, inspiración... Pocas ciudades tienen una relación tan intensa con un solo arquitecto, y Barcelona no se puede entender sin la presencia de Gaudí.
- En ese sentido, ¿qué peso han tenido tus estudios de Arquitectura en tu predilección por representar todo tipo de edificaciones, desde construcciones modernas de diseño vanguardista a edificios históricos?
- Supongo que mi estancia en la Escuela de Arquitectura ha influido para que tenga ese interés en retratar las ciudades por las que paso. En la Universidad descubrí la arquitectura como arte, a arquitectos maravillosos y el mérito de determinados espacios. En urbanismo, concretamente, aprendí a leer las ciudades y a mirar los espacios de otra manera.
- En este libro destaca la importancia del mar, un elemento propio también de tu ciudad natal, A Coruña. Al hilo de ese paralelismo, ¿cómo plasmar las diferencias entre la atmósfera del Mediterráneo y del Atlántico?
- Al haber nacido cerca del mar, lo tengo siempre muy presente y para mí, las ciudades costeras me resultan todas muy cercanas y familiares. A pesar de eso, Atlántico y Mediterráneo son muy diferentes, que definen atmósferas muy distintas. Captar esa atmósfera es algo a lo que le he dedicado mucho esfuerzo.
“Barcelona”, un quadern de viatge de l’il·lustrador David Pintor, publicat per KALANDRAKA, es presentarà aquest dijous a les 19.30 hores a la llibreria La Central del Raval, amb la participació dels artistes Arnal Ballester i Gusti. L’obra -sense text a excepció d’un pròleg introductori- recorre una trentena d’espais, des de Montjuïc fins al Barri Gòtic, tot passant per l’Eixample o el barri de Gràcia. L’autor la descriu com un “viatge il·lustrat diferent” per una ciutat on “la màgia pot aparèixer darrere de qualsevol cantonada”.
A “Barcelona” és un alter ego de David Pintor qui guia als espectadors: porta un barret i una bossa guarda un quadern i un llapis, es desplaça en bicicleta i fa parades davant dels edificis històrics amb el segell de Gaudí (La Pedrera, Casa Batlló…), les edificacions més modernes (el MACBA, el Palau Sant Jordi…), alguns cafès i bars emblemàtics (Vienès, El Born…), els carrerons i places (Sant Felip Neri, Sant Pere, Vicenç Martorell…) o es recrea davant els terres de mosaic tan representatius de les cases de la ciutat.
Els elements simbòlics que acompanyen aquesta passejada són un dels trets remarcables del llibre, que destaca també pel seu colorit i lluminositat. Així, les gavines estan presents a cada pàgina, comparteixen protagonisme amb el mar i l’arquitectura modernista. No falten les situacions fantàstiques que aporten originalitat, sorpresa, imaginació i una mirada alternativa: veiem com les torres de la Sagrada Família sobresurten d’entre els terrats i les palmeres, l’Església de Santa Maria del Mar apareix solcant les onades o la Casa Batlló submergida en el fons marí…
David Pintor (A Corunya, 1975) és humorista gràfic del duo Pinto&Chinto, il·lustrador i pintor. Ha rebut nombrosos guardons nacionals i internacionals, com ara el premi Andersen (Itàlia, 2015) o el Nami Island (Corea, 2013). La seva obra ha estat seleccionada per la llista The White Ravens, la Biennal d’Il·lustració de Bratislava i la Feria Internacional del Llibre Infantil-Juvenil de Bolonya. "Barcelona" és el tercer quadern de viatge després de "Compostela" i "Lisboa".
ENTREVISTA AMB DAVID PINTOR
"El dibuix és el llenguatge amb el qual m'agrada comunicar allò que sento"
-Com qualificaries aquesta sèrie de llibres que ha començat amb "Compostela", ha seguit amb "Lisboa" i ara amb "Barcelona": quadern de viatge, llibre d'artista o tots dos conceptes?
- Jo els definiria com els llibres que sempre he volgut fer.
- Què t'atrau d'aquesta forma d'expressió, sense paraules: la llibertat creativa, la força de comunicació visual?
- De la mateixa manera que un poeta s'expressa amb la paraula, o un ballarí ho fa amb la dansa, el dibuix és el llenguatge amb el qual m'agrada comunicar allò que sento.
- Malgrat que Compostel·la, Lisboa i Barcelona siguin ciutats que has visitat, has fet algun treball de documentació previ per buscar indrets amb importància històrica, cultural i paisatgística, o t'has deixat emportar per la intuïció?
- Ambdues coses. Evidentment, hi ha un procés de documentació previ però, un cop arribo a la ciutat, funciona molt la improvisació.
-Sobre el personatge que guia als espectadors en la visita, el consideres el teu alter ego o seria més aviat una projecció de la teva imaginació?
- No li he donat gaires voltes al personatge a l'hora de dissenyar-lo: un barret, una bicicleta i poca cosa més. Suposo que quan el dibuixo és com si jo continués viatjant...
- Precisament, sobre els elements imaginaris, que són el principal al·licient del llibre, com sorgeixen?
- Sorgeixen sobre la marxa, quan visito els llocs que apareixeran al llibre. És important moure's per les ciutats amb actitud "receptiva". Amb el temps, un va veient certes coses...
- Les fulles seques a "Compostela", les sardines voladores a "Lisboa", les gavines en "Barcelona"… Quina importància tenen aquests elements simbòlics que esculls com a fil conductor de la passejada per la ciutat?
- En aquestes obres pretenc que els lectors no estiguin davant una simple successió d'imatges. Vull que hi hagi un recorregut, una història que doni com a resultat un llibre ben estructurat.
- Si una ciutat és el seu paisatge i paisanatge, per quina raó has decidit prescindir de la representació de persones: és una qüestió pràctica, o és així com t'agrada que s'apreciïn els detalls i la lluminositat dels espais?
- Hi ha diverses raons: per una banda, vull que les imatges tinguin un cert component d'intemporalitat, que es truncaria si posés elements com ara cotxes o altre tipus d'elements: per altra banda, vull que la protagonista indiscutible del llibre sigui la ciutat mateixa i que res li robi el pla.
- Sobre Barcelona, quin pes ha tingut la presència de l'arquitectura de Gaudí en la representació dels espais?
- Gaudí és màgia, misteri, fantasia, inspiració... Poques ciutats tenen una relació tan intensa amb un sol arquitecte, i Barcelona no es pot entendre sense la presència de Gaudí.
- En aquest sentit, quina importància han tingut els teus estudis d'Arquitectura en la predilecció per representar tot tipus d'edificacions, des de les construccions modernes de disseny avantguardista als edificis històrics?
- Suposo que la meva estada a l'Escola d'Arquitectura ha influït en l'interès per retratar aquelles ciutats que visito. A la universitat vaig descobrir l'arquitectura com a art, a arquitectes meravellosos i el mèrit que tenen espais determinats. Amb l'urbanisme concretament, vaig aprendre a llegir ciutats i a mirar els espais amb uns altres ulls.
- En aquest llibre destaca la importància del mar, un element propi també de la teva ciutat natal, A Corunya. Seguint aquest paral·lelisme, com es plasma les diferències entre l'atmosfera del Mediterrani i la de l'Atlàntic?
- El fet d'haver nascut a prop del mar, ho tinc molt present i per a mi, les ciutats de costa esdevenen sempre molt properes i familiars. Malgrat això, l'Atlàntic i el Mediterrani són molt diferents i defineixen atmosferes molt diverses. He dedicat molt d'esforç a captar aquesta atmosfera.
Entrevista en el programa de RNE-3 "La hora del bocadillo", dirigido por Laura Barrachina: minutos 06:30 - 24: 30
