El petit Blau i el petit Groc

Quan li van preguntar a la il·lustradora alemanya Jutta Bauer pel llibre «El petit Blau i el petit Groc», el definí com a “l’obra d’un mestre”. Leo Lionni fa servir un sistema tan eficaç i senzill com ho són uns trossos de paper i unes quantes paraules per explicar una història entranyable. KALANDRAKA va recuperar aquest conte magistral que, malgrat que data del 1959, fou un precursor de la seva època i encara avui dia manté tota la seva vigència. La història destaca per la tendresa i l’originalitat de la proposta plàstica, en perfecta harmonia amb un text de frases simples i descriptives. Dos petits colors es fonen en una abraçada sense adonar-se’n que es converteixen en un altre color, la qual cosa fa que ningú no els reconegui. El plor els fa retornar a la seva forma original, un descobriment que celebren i comparteixen amb tots els seus amics. És així com a partir d’ara jugaran a crear noves gammes cromàtiques.

Sota l’aparent senzillesa d’aquest relat, s’amaga una història en la qual s’enalteixen l’amistat, la innocència i la identitat individual i col·lectiva. Paral·lelament, els primers lectors reben una lliçó artística sobre colors, mides i indicacions de direcció. I en els temps que corren, Lionni transmet que no importen tant les diferències entre persones, però si la solidaritat, la comprensió i la convivència.