Pam a pam

«Pam a pam», un clàssic de Leo Lionni de 1960, va ser el seu primer llibre de faules, protagonitzat per una astuta eruga que se les enginya per no ser devorada per diversos ocells. Les seves peripècies comencen amb l’encontre amb un pit-roig que sucumbeix davant la seva curiositat per saber quants pams mesura la seva cua. Així és com aquest ocurrent insecte anirà mesurant el coll del flamenc, el bec del tucà, les potes de l’agró… fins que una vegada més, en risc de ser engolit, la petita apamadora tornarà a treure partit de la seva intel·ligència i la seva imaginació per sortir airós d’una manera que sorprendrà els lectors. Aquest llibre, que va guanyar la primera de les quatre medalles Caldecott rebudes per Leo Lionni al llarg de la seva trajectòria, destaca per plantejar la dicotomia entre el material i l’intangible, el quantificable i l’incommensurable. «Encara que no té una lliçó explícita, convida a buscar significat», va afirmar l’autor d’aquesta obra de text senzill, format dialogat i profund calat simbòlic.

La naturalesa, la flora amb la seva àmplia varietat de tons verds i el bell colorit de la fauna representada, són qualitats que Leo Lionni va seguir desenvolupant en títols posteriors. També la técnica del collage –amb figures ressaltades sobre fons blanc– i l’equilibrada composició de cada pàgina, es van convertir en els seus senyals d’identitat plàstica.