Frederick

Una família de ratolins recull provisions per a l’hivern. Tots hi treballen, excepte en Frederick, que aparentment no fa res. Però sense que els altres ho sàpiguen, ell també es proveeix: de raigs de sol, de colors, de paraules... Quan arribi l’hivern, els seus companys reconeixeran que la seva missió poètica va ser essencial per a què els ratolins poguessin passar millor la cruesa de l’estació hivernal. I així, en Frederick va ser acceptat tal com era. Leo Lionni és un dels pioners de l’àlbum il·lustrat modern. Un dels temes que aborda el relat és la individualitat, el descobriment i l’acceptació de la mateixa identitat. Frederick és poeta i demostra que, a la seva manera, també fa una aportació al col·lectiu. L’artista no es presenta com un ésser automarginat o rebutjat, sinó com una persona necessària per als altres. Enfront de la importància del treball, Frederick reivindica la necessitat d’alimentar-se de més coses que no pas només de palla i nous.

Frederick pot semblar egoista, però aquest egoisme és una mostra de fidelitat amb un mateix. Lluny de recriminar-li res, els seus companys de cau li permeten meditar, respecten la seva introspecció i senten curiositat pel seu món misteriós. L’autor reflecteix la importància de la llibertat individual: els lectors se senten reconfortats, saben que els ratolins respectaran la individualitat d'en Frederick. Leo Lionni ens transmet que s’ha de ser allò que un desitja, i ser-ho sense por, doncs els altres ho entendran.