Algú va volar per damunt del niu del cucut

«Algú va volar per damunt del niu del cucut» és una novel·la de culte escrita el 1959 i publicada el 1962 que va exercir una profunda influència als campus universitaris i les comunes hippies dels anys 60. En la seva etapa estudiantil, Ken Kesey va oferir-se com a voluntari per a participar en experiments sobre drogues psicodèliques, com l’LSD, amb psiquiatres d’un hospital californià que assajaven sota les indicacions de la CIA. D’aquesta experiència personal va sorgir aquesta obra protagonitzada per Randle McMurphy, un personatge vitalista, amoral, rebel i agressiu: per a escapar de les penalitats de la presó en la qual està condemnat a complir treballs forçats, és enviat a un hospital psiquiàtric d’Oregon i quan posa el peu en aquesta institució, emprendrà una lluita contra el sistema repressiu de la infermera Ratched. Alguns interns moriran; uns altres descobriran els encants de la beguda, del sexe, de la llibertat i de la insurrecció constant, com a resultat de les múltiples ocurrències de McMurphy: capitanejar un equip de bàsquet, organitzar una votació per a reclamar que els interns puguin veure les Sèries Mundials, introduir alcohol i prostitutes a les habitacions…

Al costat d’ell, l’altre personatge destacat és el cap Bromdem, un dòcil i corpulent amerindi que sobreviu a l’hospital fingint ser mut i sord. De conflicte en conflicte amb la infermera, tots dos pacients acaben sent enviats a teràpia d’electroxocs, però ni així aconsegueixen controlar el comportament combatiu de McMurphy.

Superada la polèmica que va suscitar la seva publicació, avui dia és un text inscrit plenament en la millor tradició de la gran literatura americana. La novel·la va ser adaptada al cinema el 1975 per Miloš Forman, amb cinc premis Oscar. La revista Time la va incloure entre les cent millors novel·les escrites en anglès entre 1923 i 2005.