Big Sur

El 1961, Jack Kerouac havia tocat fons. L’atenció que li dedicava la premsa i el públic després de la publicació de «A la carretera» l’estava tornant boig i necessitava “tornar a fugir a la solitud o morir”. A més, detestava haver-se convertit en el portaveu d'una generació que li expressava el seu fanatisme i a la que considerava consentida i autocomplaent; per això es va retirar a una cabanya a Big Sur, a la costa de Califòrnia que li va oferir el seu amic, el poeta Lawrence Ferlinghetti. La novel·la resultant d’aquesta experiència, en la qual el seu protagonista Jack Duluoz, transsumpte de Kerouac, es baralla amb els dubtes, l’alcoholisme i la tendència a l’autodestrucció, és una de les seves obres més personals i sinceres. Mostra a un home que s’enfonsa després d’una joventut hedonista i intenta assimilar la fama, el món i a ell mateix. La va teclejar durant deu dies a la seva màquina d’escriure i en un rotllo de teletip amb una prosa frenètica i lírica sense puntuació (tan sols uns guions marquen cert espai espacial i temporal).

Durant tota l'obra, Kerouac és víctima d'un estat anímic depressiu i paranoic que li porta a la idea de la mort constantment. Afeblit per una vida d'excessos i cansat d'aparentar l’entusiasme i la joia que ja no experimentava, la narració flueix entre la revelació i l’angoixa causada pel delirium tremens. Víctima d'al·lucinacions, els monstres i enemics surten a tot arreu. Les festes i la beguda nodreixen la seva creativitat i encara que el deliri l'ha deteriorat per sempre, ell espera trobar la salvació.

La novel·la es tanca amb el poema en vers lliure «Mar Sons de l’oceà Pacífic a Big Sur» que ha estat traduït pel Jaume Subirana. Aquest títol tanca la trilogia iniciada amb els viatges incessants de «A la carretera» i la cerca de la il·luminació d’«Els pòtols místics».