L'home del castell

El 1947 els aliats van signar la capitulació davant les potències de l’Eix. Quinze anys després el món es troba dividit sota el control de l’Alemanya nazi i del Japó imperial, i les conseqüències són evidents: Àfrica ha estat exterminada, el Mediterrani s’ha dessecat per destinar-lo al cultiu agrícola, els pocs jueus supervivents són perseguits i esclavitzats i els nazis han iniciat el seu ambiciós pla per conquerir Mart. Els EUA han estat dividits: la costa oriental està governada pels nazis i la costa occidental és controlada pels japonesos. Només una minsa terra de ningú al llarg de les muntanyes Rocalloses manté una certa independència. Els que sobreviuen a l’opressió aplaquen la seva desesperació consultant el mil·lenari «Llibre dels Canvis» i fantasiant amb «La llagosta s’engreixa», una novel·la d’èxit, distribuïda en la clandestinitat i que planteja una realitat alternativa en la qual els aliats guanyen la guerra.

Res és superflu a «L’home del castell», tot contribueix al tema i a la forma, perquè aquest llibre és molt més que una simple narració de ciència-ficció. Es tracta d'una meditació sobre la naturalesa de la història, una obra gairebé filosòfica en forma de ficció, narrada amb múltiples veus narratives.

Una imaginativa i esquinçadora ucronia, publicada el 1962, molt abans d’altres referents com «The Plot Against America», de Philip Roth o «The Yiddish Policemen’s Union», de Michael Chabon, va ser guanyadora del premi Hugo, i va suposar la consagració de Philip K. Dick com un renovador del gènere de la ciència-ficció, al mateix temps que va trencar la barrera entre aquest gènere i la novel·la filosòfica.