Ubik

Considerada per la crítica com una de les novel·les més sorprenents de Philip K. Dick, «Ubik» projecta un futur regit per grans corporacions que no dubten a utilitzar a individus amb capacitats psíquiques per a espiar i sabotejar als seus competidors. Per tal de garantir la seva seguretat també contracten els serveis d’empreses de contraespionatge que poden anul·lar les habilitats dels telèpates. En aquest món confús i despietat, els protagonistes es veuran immersos en un parany en el qual la realitat es degradarà i fragmentarà, posant-los en risc. Sembla que tan sols un misteriós producte anomenat Ubik –anunciat sota diferents formes al començament de cada capítol– podrà salvar-los.

A mig camí entre les obres de la seva etapa política, amb títols com «Confessions d’un artista de merda», i la seva etapa metafísica, l’aparent senzillesa narrativa d’«Ubik» aconsegueix reflectir amb virtuosisme un univers marcat per la paranoia i la incertesa que condueix a qüestionar les fronteres entre la realitat i la ficció. I ho aconsegueix diluint la trama amb altres gèneres prosístics com ara el thriller, el misteri o la novel·la de detectius, sense deixar de banda el seu característic humor negre.

Considerada com una de les obres fonamentals del que s’ha qualificat com la “Nova Ona” de la ciència-ficció, el text combina de manera harmoniosa l’argot científic, la reflexió filosòfica i la crítica al consumisme capitalista, com a reflex de la revolució contracultural que es vivia als Estats Units a la fi dels anys seixanta.

Publicada el 1969, «Ubik» ha estat font d’inspiració de pel·lícules com Matrix o Inception i de sèries com WandaVision. Ha estat seleccionada per la revista Time com una de les poques obres de ciència-ficció incloses en la llista de les 100 millors novel·les en llengua anglesa editades entre 1923 i 2005.