Els pòtols místics

Escrita el 1957 i publicada l’any següent, Els pòtols místics retrata, a a la manera d’una autobiografia novel·lada, les experiències de Jack Kerouac (en Raymond Smith a la novel·la) a la Califòrnia de mitjan anys cinquanta. Una vivència marcada per la trobada amb
el cercle de poetes beats de San Francisco, entre els quals hi havia
el poeta Gary Snyder (en Japhy Ryder a la novel·la), que va ser qui el va introduir als ensenyaments del budisme zen.
En Ray Smith és un explorador de la veritat i la il·luminació. Per això decideix emprendre una recerca, anàrquica encara que honesta, que li proporcioni un sentit a la vida més enllà del buit de la vida americana de classe mitjana. És llavors quan coneix
en Japhy Ryder, un jove budista aficionat al muntanyisme, a qui reconeix gairebé immediatament com a model espiritual. En Ray descobrirà la solitud de les muntanyes de Califòrnia i les revelacions de la meditació, però també les festes, les borratxeres, les sessions de poesia i les orgies budistes de la San Francisco més bohèmia.

El moviment beat va resultar ser una forma de protesta espiritual enfront d'una nova manera de viure marcada pel conformisme, el consumisme i la por de la bomba nuclear. Aquestes experiències van resultar transformadores per a la visió vital de Kerouac, però també per a la sensibilitat beat. En lloc de continuar la frenètica fugida de l’avorriment gràcies a l’hedonisme i l’activitat desenfrenada, Els pòtols místics va substituir la histèria de la carretera per una visió contemplativa i assossegada de la realitat.

Amb grans dosis de saviesa, humor i unes ganes contagioses de vida, els beats són aquí més beatífics, optimistes i assossegats, en definitiva, més il·luminats. I així Els pòtols místics esdevé la seqüela natural i ideal d’A la carretera.
Aquesta edició compta amb la traducció i el pròleg que en va fer Manuel de Pedrolo el 1958, ara revisats per l’escriptora Tina Vallès.