La casa més gran del món

Durant la seva infància, el Leo Lionni va ser un gran admirador dels animals, epecialment dels rèptils, els quals ficava en un terrari amb parets de vidre, tot condicionat amb sorra, pedres, falgueres i molsa. D'aquesta afició sorgirien, amb el temps, relats com el del cargol que desitjava tenir la casa més cridanera de totes. Una metàfora més sobre la vida, la prudència, el sentit pràctic de les coses, la humilitat i la senzillesa enfront de l'arrogància i la superficialitat. Amb un llenguatge de gran riquesa literària i unes il·lustracions que destaquen per la seva plasticitat i color, el Leo Lionni presenta aquesta faula que segueix la línia d'altres llibres, com ara “Frederick”, “Pam a pam”, “El petit Blau i el petit Groc”, “Neda-que-neda”, “L’Àlex i el ratolí de corda” i “El somni d'en Mateu”, publicats tots ells per KALANDRAKA. Històries senzilles que suposen, en paraules de l'autor, "una comprensió intuïtiva de l'essència de les coses i dels esdeveniments".