El gat Guim i els monstres

Aquest àlbum tracta un tema interessant i habitual en els infants: la por. En Guim és incapaç de quedar-se tot sol jugant perquè li aterren els sorolls estranys: l'aire que entra per la finestra, la rentadora, l'ascensor, la cisterna que goteja... Qualsevol soroll aliè es converteix -en la seva imaginació- en un monstre que vol atacar-lo i corre doncs a buscar la protecció de la seva mare. Mama Gata és l'única que li dóna seguretat i comprovarem que, també és l'única capaç de dissipar els seus temors. Acabarà sent ella qui s'alarmi amb els sorolls que prèviament havien atemorit en Guim. I serà ell qui l'ajudarà a perdre la por, agafant-la de la mà i donant-li una explicació raonable a cada soroll. Mama Gata és l'alter ego de Rocío Martínez, que explica als lectors que la por es troba només a les ments de cadascú, i que cal afrontar-la per vèncer-la.

Les il·lustracions, realitzades amb pastís, representen personatges i espais plens de dolçor. El joc amb la perspectiva, dóna sensació de què les habitacions de la casa són enormes, tal com els més petits perceben la realitat immediata. Amb aquesta impressió d'amplitud augmenten la intriga, la por i la soledat que envaeixen a en Guim. Però els ambients no arriben a ser mai amenaçadors ni tètrics; hi ha objectes -joguines, roba, llibres- que els hi recorden que estan en un lloc segur: la seva llar.

L'autora fa un homenatge a Maurice Sendak i a “Allà on viuen els monstres”, que apareix en el llibre. Les diferents mides de la tipografia i la disposició dinàmica de les paraules a cada pàgina aconsegueixen efectes visuals que enriqueixen la narració i el missatge: recursos com ara les onomatopeies o les frases grans en els moments de màxima tensió, reforcen el potencial d'aquesta història.