La Petita Bellesa

«La petita bellesa» és un dels títols fonamentals en l’extensa bibliografia d’Anthony Browne; un cant a l’amistat verdadera
i a la solidaritat que destaca pel seu sentit de l’humor, la tendresa i el contrast entre l’aparença i el comportament
dels seus entranyables protagonistes: un robust goril·la -una figura
molt present en l’obra d’aquest autor- i una delicada gateta. Anthony Browne es va inspirar en els personatges reals de la Koko i l’All Ball, una goril·la entrenada per científics de la Universitat de Stanford per a comunicar-se en llengua de signes i un gat
a qui cuidava com un fill fins que va desaparèixer, fet que va causar-li una gran pena. A partir d’aquest experiment, realitzat el 1974, va sorgir aquest clàssic de la literatura infantil que, des de diferents nivells de lectura, aborda reflexions sobre la vida en captivitat dels animals salvatges, els estereotips que els atribueixen una agressivitat proporcional a la seva mida o la capacitat per expressar emocions.

Malgrat viure envoltat de comoditats, la soledat és el motiu de tristesa per al primat d’aquesta història fins que l’arribada de la Bellesa revela que es tracta d’un simi afectuós, sensible i generós que, no obstant això, pot arribar a exterioritzar sentiments
tan humans com el disgust i la ira. És en aquest punt on el relat pren un final inesperat que trenca els motlles convencionals.

Com en altres llibres d’Anthony Browne, les il·lustracions estan plenes de detalls sorprenents, irònics i fantàstics que compensen la brevetat del text: des de l’entorn humanitzat que envolta el goril·la fins a les referències artístiques o de la cultura audiovisual del segle XX, tot passant pel paper pintat amb motius florals que supleix la vegetació del seu hàbitat natural. Destaca també per combinar plans de gran expressivitat amb escenes esbossades i per l’aplicació de l’ús simbòlic del color.