Deu conillets

En Mino avança, fa una reverència, mostra el seu barret de copa buit i, per art de màgia, amb el toc de la seva vareta van sortint un conill, i un altre, i un altre més… Els primers el diverteixen i inclús presumeix de la seva mestria artística, però a mesura que treu més conills del seu copalta, el seu malestar va en augment: inquiets i rebels, aquests orelluts animals saltironen sobre el seu cap, passen entre les cames i fins i tot l’arriben a cobrir tot sencer. «Deu conillets», de Maurice Sendak, és un relat visual que, amb un mínim recolzament narratiu, anima a comptar de l’un al deu en sentit ascendent i descendent, a més de conèixer la grafia dels números.

Així, després del desè conillet, el mag Mino els fa desaparèixer un a un, exterioritzant el seu disgust amb un truc que se li n’ha anat de les mans i recuperant el somriure a poc a poc a mesura que s’inicia la resta. 

L’humor és la principal qualitat d’aquesta obra publicada a Espanya el 2024, dotze anys després de la mort de l’autor. Llevat de les tonalitats blaves, ocres i grises que donen color als conillets, predominen el blanc i negre. També destaca per mostrar de forma expressiva l’ampli ventall d’emocions —des de la presumpció inicial a la desesperació i la impotència posterior— que experimenta el personatge principal. Precisament, el nen d’aquesta història —alter ego del mateix Sendak— s’identifica amb els protagonistes d’«Allà on viuen els monstres», «A la cuina, de nit», «Un és en Jan», «Caldo de pollastre calent» o «Adrià, conte exemplar». 

«Deu conillets» és, per tant, un llibre amb el qual iniciar els més petits en l’obra d’aquest genial autor i que continuïn descobrint els seus clàssics imprescindibles.