Charlotte

Amb gairebé set anys, la Charlotte escriu el que li passa a la seva
vida quotidiana i entorn: una llar bohèmia envoltada de
naturalesa, un veïnat multicultural on conviuen de forma
respectuosa i solidària, una llar que forma amb la mare i el pare,
dos germans, un gos i un gat. Per a ella no existeixen els prejudicis dels adults i tracta d’entendre el món amb una sorprenent maduresa, preguntant-se el significat de la mort, interessant-se per causes justes, rebel·lant-se contra les normes dels adults i argumentant els seus criteris propis.

La seva forma d’expressar-se és natural i espontània, tal com parla i pensa. Així és la Charlotte: fantasia, idealisme i una divertida tendència a inventar-se paraules. No obstant, detalls familiars que semblen intranscendents rebel·len una terrible situació: la malaltia de la seva mare avança i la protagonista
experimenta tristesa, enuig, impotència…

Consuelo Vercher construeix una bella historia, amb sensibilitat i un elaborat registre literari. Com fotografies d’un àlbum familiar, les il·lustracions hiperrealistes de Clara Encinas -fetes amb grafit i subtil presencia de color- reforcen la bellesa del text representant els personatges, els escenaris que habiten i els objectes que les caracteritzen, i on hi destaca la presència simbòlica de les flors.