Bombi-Dandi

Des de la publicació d'“Alla fora” el 1981, Maurice Sendak no va crear cap altre llibre completament propi fins que el 2011, va presentar “Bombi-Dandi”, el que seria la seva darrera obra en vida. Durant aquests 30 anys es va dedicar a il·lustrar textos d'altres autors -des dels Grimm fins a Ruth Krauss, tot passant per Herman Melville, un dels seus preferits- i a dissenyar escenografies per a espectacles d'òpera i dansa. “Bombi-Dandi” és un altre dels seus àlbums irreverents o salvatges, com els qualifica la investigadora Mónica Klibanski. Explica les peripècies d'un porquet que, ja amb nou anys, està a punt de celebrar per primera vegada el seu aniversari. La seva tieta el sorprèn amb un pastís i li regala un disfressa però, pel seu compte, en Bombi decideix organitzar una gran festa sense que ella se n’adoni. La concorreguda reunió se li escapa de les peülles i es converteix en un despropòsit caòtic, que s'interromp prematurament per l'arribada de tieta enfurismada.

Hem conservat la rima del text original gràcies a l'esplèndida traducció del Miquel Desclot que ens embrolla en una trepidant narració àgil i esbojarrada. De les il·lustracions ressalta el seu colorit, l'estil grotesc, amb personatges caricaturitzats, d'expressivitat excessiva. Igual que passa amb “Allà on viuen els monstres”, com més ritme i intensitat té la història, major espai ocupen les imatges, fins a saturar les pàgines en el clímax de la festassa.

Els globus amb diàlegs, els cartells i les banderes amb missatges divertits, són recursos que Sendak agafa del còmic, a més a més dels jocs tipogràfics. Tot conforma un àlbum de gran riquesa visual i lingüística; una sàtira protagonitzada per porcs personificats que assumeixen diferents rols, en una aposta més de l'autor per criticar la sobreprotecció de la infància.