Zoocities, animals salvatges a la ciutat

Guineus deambulant pels jardins de Londres, porcs senglars als carrers de Berlín, lleopards a Bombai, coiots a Nova York, cangurs a Canberra… Des de fa uns anys es tracta d’un fenomen sorprenent i cada vegada més habitual. Els hàbitats naturals d’aquestes criatures s’han degradat i resulten hostils per a ells: contaminació, urbanització del terreny i extensió dels nuclis poblacionals, alteracions pel canvi climàtic… Por aquesta raó, i davant la manca de depredadors, juntament amb la facilitat per trobar aliment i refugi, els animals salvatges s’estan instal·lant i adaptant a les ciutats. La filòsofa social Joëlle Zask es pregunta si, en el futur, arribaran a formar part de la vida quotidiana de la societat. Les ciutats no han estat pensades per conviure amb els animals salvatges; molt al contrari, l’actual estil de vida humà és una amenaça per a la naturalesa. També seria impossible i cruel rebutjar i exterminar tota aquesta fauna per l’agressió irreversible que suposaria per a la biodiversitat i a l’equilibri ecològic.

Aquesta interessant i necessària investigació multidisciplinària sobre la naturalesa de la ciutat i la crisi d’allò salvatge convida a qüestionar les nostres condicions de vida i valorar la possibilitat d’una nova geografia urbana que aspiri a un ideal mediambiental, apartat de la seva essència antinatural. Com seria una ciutat on les distàncies i els espais fessin possible la convivència en harmonia entre les persones i les feres? En un món amb tantes tensions ambientals, es podria tornar a construir una nova Arca de Noè?