Vull anar sense rodetes!

La importància de la voluntat i la resiliència en una divertida història al voltant del creixement i aprenentatge. Aquesta obra, finalista del XVII Premi Internacional Compostela per a Àlbum Il·lustrat, comença amb la reivindicació d’una petita granota cara trista que expressa les seves ganes de desprendre’s de les rodetes de la seva bicicleta. L’Hèctor aspira a tenir la destresa dels seus veïns adults, capaços de pedalar mentre duen el diari sota el braç, transporten la cistella de la compra, reparteixen el correu o fins i tit fan acrobàcies dalt d’un monocicle. No obstant, el seu primer passeig sense rodetes acaba en frustració i es desfà en plors, i es llavors quan aquells a qui ell intentava imitar es solidaritzen amb ell d’una manera ben sorprenent.

«Vull anar sense rodetes!» és la història de molts infants que, igual que l’entranyable i inquiet protagonista d’aquest relat, somnien amb créixer ràpid i fer les coses pròpies dels grans. L’entrebanc en les seves expectatives l’ensenyarà el valor de l’empatia i la solidaritat, la constància i la resiliència.

Tobias Giacomazzi presenta una obra amb uns personatges animals humanitzats molt diversos: vaca, gos, coloma missatgera, saltamartí… A la senzillesa del text, que destaca per la repetició de la frase que dona títol al llibre, s’afegeixen unes il·lustracions a doble pàgina que combinen els retrats i les escenes urbanes que permeten fer gaudir dels detalls i les clicades a l’ullet humorístiques: la cigonya que travessa amb el seu bec el diari que va llegint pel carrer; les cartes que, arrossegades pel vent, es claven en les pues de l’eriçó; el ratolí que s’amaga del gat qui duu a la cua una trampa…

Juntament amb l’expressivitat dels personatges i un tractament cromàtic a base de tonalitats pastís, l’autor mostra el seu domini de les perspectives i els plans d’enquadrament.