Tarda de gripau

Ens dona la benvinguda la figura estàtica (o no…) d’un enorme gripau que, a mesura que passen les primeres pàgines, es va adormint. Un mosquit decideix treure’l de la seva somnolència tot brunzint al seu voltant i desafiant-lo perquè l’agafi, fins que rep una encertada llepada. Altres petites criatures —el caragol,
la formiga, l’aranya…— actuen de la mateixa manera i l’amfibi —cada vegada més ventrut— va acabant amb elles, una a una.

Així transcorre aquesta divertidíssima història de Maite Mutuberria, la seva primera obra com a autora i il·lustradora: un text breu que, amb lletra de pal i estructura repetitiva, pot gaudir-se des de la primera infància. Les il·lustracions, sobre fons neutres de
tonalitats suaus, sostenen el major pes narratiu: són animals caricaturitzats, de traçades senzilles i representats de forma
humorística, amb barrets de colors.

El caràcter visual, la influència del llenguatge del còmic i el ritme cinematogràfic del relat es plasmen en aspectes com ara les línies
cinètiques que marquen el laberíntic vol del mosquit, la gran varietat de perspectives —com les vinyetes o els primeríssims plans
que accentuen l’expressivitat dels personatges— i la importància de les onomatopeies. Així, els jocs fònics estan presents en la transcripció dels diàlegs, plasmant gràficament les qualitats
dels personatges: el brunzit del mosquit a través del seu parlar papissot, la lentitud del caragol arrossegant les síl·labes…

Serà un simpàtic insecte qui ens porti cap a un final sorprenent i hilarant. Una relectura ens permet descobrir pistes i detalles
reveladors que ens haurien passat desapercebuts.