Nadal a casa de l'Ernest i la Celestina

Per celebrar el Nadal només cal tenir el mateix entusiasme i imaginació que la Celestina; i no com el seu amic Ernest -més preocupat pel fred de l’hivern- que no està per complir la seva promesa d’organitzar una festa amb el pretext de la manca de diners. Però malgrat la momentània decepció, la Celestina acaba sempre sortint-se amb la seva; l’Ernest és tan bonàs i generós, que -deixant de banda el seu caràcter racional- accedeix a ajudar-la perquè no estigui trista. És l’ajuda mútua la clau d’aquesta història tendra i entranyable: junts van al bosc a buscar tot allò que necessiten per decorar la seva humil llar, junts fan dibuixos, un cuina mentre l’altre embolica els senzills regals que han preparat. Inesperadament descobrirem a un Ernest ben murri que pren la iniciativa per sorprendre els assistents i a la mateixa Celestina, tot convertint-se en l’ànima d’una festa de Nadal que serà inoblidable.

Com en la trentena de títols que conformen aquesta sèrie creada per Gabrielle Vincent en els anys 80, “Nadal a casa de l’Ernest i la Celestina” es caracteritza pel format dialogat del relat i per la càrrega emocional dels seus protagonistes humanitzats. Així, les il·lustracions destaquen per la gran expressivitat i gestualitat dels personatges. Disposades en vinyetes, com si fossin fotogrames consecutius o a tota pàgina, són imatges lluminoses de traços lliures i lleugers, subtilment acolorides.

Les peripècies del gran os i de la fràgil ratolineta ens commouen i reconcilien amb el món, perquè transmeten el valor de l’autèntica amistat, la capacitat per trobar la felicitat en les coses senzilles, i compartir-ho tot, per poc que sigui, amb els altres.