L'Artur i la Clementina

Ara fa més de quatre dècades que Adela Turin i Nella Bosnia començaren a publicar a Itàlia la col·lecció «Dalla parte delle bambine». Poc després Esther Tusquets l’edità a Espanya amb el títol «A favor de las niñas» i la convertí en una col·lecció de referència per a la coeducació i la igualtat. Han passat molts anys des d’aquella primera edició, que també ha estat traduïda a altres idiomes, però, malgrat el pas del temps, aquests llibres encara avui continuen sent molt necessaris. L’estimació i la il·lusió que en un principi caracteritzen la relació entre l'Artur i la Clementina ben aviat es transformen en monotonia. La Clementina no se sent realitzada, lliure ni tampoc feliç; la seva parella subestima les seves qualitats i ridiculitza les seves aspiracions. En comptes d’oferir-li comprensió i respecte, l'actitud de l’Artur anul·la la personalitat de la Clementina i li genera una dinàmica de dependència. A més a més, la va carregant d’objectes pesants i innecessaris que no només no la satisfan en absolut, sinó que frenen el seu desenvolupament personal.

Es tracta d’una història fabulada que –com també passa a «Rosa caramel», a «La història dels bonobos amb ulleres», a «Una catàstrofe afortunada» i a altres títols de la col·lecció– pretén reivindicar el rol femení dins la societat i fer desaparèixer els estereotips sexistes i la discriminació, per tal d’aconseguir un canvi de mentalitat i construir un món millor.