Gina i Ton

“Gina i Ton” plasma un moment quotidià entre una nena i el seu gat, que mantenen un tendre diàleg: les paraules d’ella s’entrellacen amb els pensaments d’ell; sembla que s’entenguin. La convergència entre el relat senzill i descriptiu de l’Antonio Ventura i les il·lustracions minimalistes de l’Alejandra Estrada arriba a la seva plenitud amb la identificació cromàtica entre la veu i la figura de cada protagonista. Un tercer personatge és el llibre que la Gina li llegeix al Ton; es tracta del clàssic “Ernest i Celestina” de Gabrielle Vincent, a qui està dedicada aquesta obra. La seva influència no només és literària, sinó que també inspira l’estil clàssic i expressionista de les imatges, esbossades amb traçades àgils i dinàmiques, que marquen la gestualitat i expressivitat de tots dos personatges.

La constant interpel·lació de la Gina al felí, la condescendència d’en Ton cap a la nena i un subtil sentit de l’humor estan presents en aquesta història; també la frontera difusa entre la realitat i la fantasia, amb el llibre com a mágic connector entre els dos mons.