Solaris

L’ésser humà ha detectat senyals d’intel·ligència al planeta Solaris. Durant dècades els experts de la Terra han intentat en va establir contacte, examinant, analitzant i sondejant l’oceà citoplàsmic que en cobreix la major part de la superfície i que sembla ser la raó de l’estrany comportament orbital del planeta. Al voltant de Solaris, orbita una estació experimental mantinguda per un institut espacial internacional. El narrador i protagonista de la novel·la, Kris Kelvin, descobreix, només arribar, que Gibarian, el seu antic mentor i un dels tres científics assignats a l’estació, s’ha suïcidat recentment i que els altres dos científics, Snow i Sartorius, estan notòriament pertorbats. L’estació es troba en un estat d’extrem desordre. Kelvin descobrirà el perquè de tot quan rebi un «visitant»: la seva antiga esposa Rheya, que es va treure la vida anys enrere.

Publicada per primera vegada el 1961, Solaris és considerada un clàssic de la ciència-ficció i una de les millors obres de l’escriptor polonès, que li va brindar fama internacional gràcies a la creació d’una de les visions més originals de la vida alienígena, però també de les dificultats de l’ésser humà per comprendre l’univers, i les limitacions de la ciència enfront de formes de vida allunyades de visions antropocèntriques. Una novel·la profunda, densa i fonamental, una fantasia intel·lectual que expressa una veritat psicològica i fonamental: la recerca de vida intel·ligent a l’espai per part de l’ésser humà és també la recerca de la seva pròpia naturalesa. Un argument que s’inscriu en una tradició literària i filosòfica iniciada per Voltaire a França o Krasicki a Polònia.

"Solaris" ha estat adaptada al cinema en tres ocasions: la primera el 1968 dirigida, per Nikolái Nirenburg; la segona el 1972, dirigida per Andrei Tarkovski, i la tercera eel 2002, dirigida per Steven Soderbergh, encara que segons Lem cap d’aquestes adaptacions van reflectir l’èmfasi de la novel·la en la limitació de la racionalitat humana.