Qui compra un rinoceront a bon preu?

“Qui compra un rinoceront a bon preu?” és un clàssic del 1964 que, amb una proposta estètica molt senzilla a base de dibuixos sense color, sorprèn i captiva pel seu sentit de l’humor, la seva originalitat i l’habilitat de Shel Silverstein per plantejar arguments divertits i desbaratats sota una aparent serietat. Ni el gos, ni el gat, ni el canari, ni els peixos són ja la mascota ideal, sinó un rinoceront ventrut, la presència del qual aportaria múltiples avantatges (i algun inconvenient que l’autor passa per alt amb generosa indulgència). Destaca la recuperació de la traducció de la Montserrat de Gispert del 1996, actualitzada, revisada i respectuosa amb la rima i el ritme de la versió original.

Així, entre els rocambolescos i poderosos al·licients per posar un rinoceront a la nostra vida, n’hi ha de pràctics, com ara fer-ho servir de penja-robes, llum de peu o per obrir llaunes; també n’hi ha raons lúdiques, com a company de bromes i jocs; i inclús pot tenir un valor dissuasiu enfront de càstigs i reprimendes.

Ha estat comparat amb el promotor del limerick, Edward Lear, l’escriptor i caricaturista Theodor Seuss, o el creador de Winnie the Pooh, Alan Alexander Milne, però Silverstein va desenvolupar un estil propi tot elaborant obres enfocades a la reflexió, el sentit crític o que conviden a somniar, sense més i a imaginar sense límits. El seu minimalisme i economia de mitjans gràfics, l’expressivitat de les il·lustracions en blanc i negre i el recurs ocasional de la seqüenciació, pròpia de les vinyetes, són algunes de les qualitats presents sempre en les obres d’aquest polifacètic artista nord-americà.