Oi, Eloi?

L’oralitat, la musicalitat i la sonoritat dels versos estan en els fonaments de la poètica de Miquel Desclot. “Oi, Eloi?” és una de les seves obres més enginyoses i estimulants, tant per a públic infantil com adult. Proverbis, endevinalles, cançons i jocs breus que beuen de la tradició i del sentit lúdic del vers es barregen amb composicions més extenses que remeten a autors clàssics i contemporanis com Robert Louis Stevenson, Jacques Prévert, Gianni Rodari o els limericks d’Edward Lear, entre d’altres, amb els que l’autor -un renovador de la poesia catalana- estableix nexes amb altres sistemes literaris europeus. Són poemes que -des del fons i la forma- conviden a la lectura en veu alta i a l’escolta activa; que no subestimen la capacitat intel·lectual dels més petits, lectors exigents i crítics. Són textos que es poden gaudir en qualsevol ordre, i als quals podem tornar una vegada i una altra, tot experimentant amb la seva cadència, interaccionant musicalment amb les paraules. Des de la diversió i amb temàtiques diverses, són propostes per jugar i riure, somniar i imaginar, cantar i observar, sense oblidar el compromís ètic i humà de l’escriptura enfront de la literatura didàctica i moralitzant.

Les il·lustracions de Christian Inaraja participen d’aquest propòsit, serpentejant entre les lletres, amb traçades infantils i uns colors ben intensos: formes bàsiques que configuren escenaris urbans o naturals, o figures lliures que formen part del seu sorprenent imaginari.