La gent de la meva escala

Un veïnat imaginari protagonitza aquest original llibre de poemes que es forja en un edifici qualsevol d’un poble o ciutat. A cadascuna de les cinc plantes hi viu gent molt curiosa. Des del carrer fins al terrat, tot passant per cada replà, les pàgines d’aquesta obra ens permeten traspassar cada porta. Roser Ros, pren el títol de «Els nens de la meva escala», una secció de la revista infantil "La Mainada" on el poeta Joan Salvat-Papasseit (pioner del futurisme en la literatura catalana d’avantguarda) va escriure petits contes durant 1921.

L’autora explica algunes de les coses que passen en una comunitat de veïns de manera poètica. Així és com Roser Ros ens presenta a un nen dormilega, un altre de ben petitó, una nina, una àvia amb la seva neta, una nena que va al mercat… i altres pintorescos habitants. Els jocs de paraules i sons, les repeticions i les tornades, les estructures dialogades, les cantarelles, moixaines i cançons de bressol inspirats en la tradició oral i altres recursos literaris són algunes de les propostes d’aquest poemari pensat per llegir i mirar, per gaudir escoltant i per recitar.

Maria Girón dona forma, color i personalitat a l’edifici i als veïns i veïnes que hi viuen amb el seu característic estil a base de tonalitats suaus, atmosferes càlides i figures expressives. Amb un to amable, divertit i un traç informal, accentua amb espontaneïtat i força els estats d’ànim dels personatges, sovint presentats sobre un fons net i lluminós. A través d’un recorregut dinàmic amb il·lustracions que alternen espais de dins, de fora, de baix i de dalt de l’edifici, la il·lustradora ens ajuda a copsar el caràcter juganer del text i a obrir el llibre de bon humor i amb ganes de passar una bona estona entre dibuixos i paraules.