Ningú com jo [Autobiografia d'un tirà]

Ficció i realitat se superposen en aquesta metàfora sobre el poder que, a través de la figura d’un porc, presenta a un tirà que repassa la seva trajectòria vital. El protagonista enalteix el seu caràcter únic en el món, tot fent de la diferència no un tret integrador, sinó elitista. El seu llenguatge i to és presumptuós, propi d’un ésser vanitós, fred i egoista. La seva manca d’empatia cap als súbdits obligats a retre-li homenatge, de caràcter egòlatra, el seu menyspreu per la cultura, amb una mentalitat enfocada a considerar-se el centre de l’univers i el seu convenciment que tots els avenços i comoditats són pel seu benefici particular, el converteixen en el perfil del perfecte megalòman. Impermeable a les crítiques, qualsevol opositor és condemnable i ésser sabedor de l’odi que li tenen potencia els seus deliris de grandesa i la seva creença de què és invencible.

Un inesperat final fa un gir rotund a la percepció lectora: tanta grandiloqüència es converteix en trivial anècdota quan es revela la identitat de l’insolent protagonista.

Les il·lustracions, figuratives, amb un hàbil tractament cromàtic i de gran detallisme tècnic, juguen amb el simbolisme dels personatges -rates, guineus, micos, voltors- i destaquen per la seva agressivitat de les escenes humanitzades.