La senyora A i el senyor Z

Com li diu el doctor a la senyora A, “és molt trist tenir al·lèrgia als colors…”. Sort en té aquesta peculiar dama que té com a veí al senyor Z, un famós pallasso que -amb insòlits i acolorits estratagemes- tracta de curar la seva al·lèrgia cromàtica, que no només li provoca greus efectes en la salut, sinó que condiciona tots els aspectes de la seva vida quotidiana: la seva llar, el vestuari, l’alimentació i fins i tot la mascota.

Amb un text que destaca per la seva expressivitat narrativa, el to col·loquial i una subtil ironia, Teresa Duran planteja una història plena d’humor al voltant de la convivència, les relacions humanes i la superació de les pors, amb els conceptes oposats com a teló de fons: la primera i l’última lletra de l’alfabet que donen nom als protagonistes, el contrast entre la sobrietat del blanc i negre davant l’alegria dels colors en la seva plenitud, representats per un personatge de circ; el veïnatge entre persones que viuen a dalt i a baix… En aquesta societat individualista, «La senyora A i el senyor Z» mostren que l’empatia i l’ajuda
als altres tenen un poder transformador.

Amb el seu inconfusible estil, les il·lustracions de Gustavo Roldán -a base de plomí i aquarel·la- remeten al còmic i al cinema mut, també en clau còmica: el moviment dels personatges a través de la pàgina, les onomatopeies, els traços caricaturescos… El relat visual avança des de les escenes monocromàtiques
que recorden a l’Op Art cap a una progressiva policromia, amb un final obert que és tota una declaració d’intencions.