Ciberíada
Una joia de la ciència-ficció que amplia l'univers de «Faules de robots» i que ens recorda la sàtira mordaç de «Els viatges de Gulliver» de Jonathan Swift, la lucidesa filosòfica d’Asimov o l’humor de la «Guia galàctica per autoestopistes» de Douglas Adams.
Trurl i Clapaucià són dos robots constructors, mestres de la invenció, que rivalitzen fins al límit per a mostrar el seu enginy. En un futur indefinit, en el qual els rastres de la devastació autodestructiva dels terrícoles estan més a prop de la llegenda que de la història, els dos protagonistes viatgen als racons més recòndits del cosmos per complir els encàrrecs de reis dèspotes i llunàtics. Aquestes històries, escrites de manera burlesca, que transiten des de la profecia al surrealisme i que poden ser llegides de forma independent o com a part d’una gran novel·la fractal, combinen filosofia, ciència i fantasia en un volum tan divertit com captivador.
Publicada originalment en 1965 i considerada com una de les obres fonamentals i més originals de Stanisław Lem, «Ciberíada» amplia l’univers de «Faules de robots» amb una sàtira brillant situada en un futur que recorda de manera inquietant al present. Sempre càustics, aquests relats de Lem ens parlen de la genialitat i la inutilitat de la invenció tecnològica i avancen qüestions tan presents com la intel·ligència artificial, la hiperinformació o el totalitarisme.
