El forn de pa

Tot buscant un lloc on desenvolupar el seu ofici de forners i formar part d’una comunitat, una família de llops deixa la ciutat —un espai hostil habitat per diferents espècies de faula salvatge que deambulen amb rostre seriós— per instal·lar-se als afores d’un poble, amb un veïnat format per animals domèstics. Encara que allà tampoc són ben rebuts, els protagonistes tracten de guanyar-se la confiança de la població. Davant d’un gran temporal que inunda els carrers i les cases, la família de llops s’uneix a tot el poble per col·laborar en la neteja del fang, un gest solidari que canvia la consideració negativa que els hi tenien.

«El forn de pa» es va presentar al XVII Premi Internacional Compostela per a Àlbums Il·lustrats i la seva creació va ser molt anterior a la tràgica dana de 2024 a València. Des d’un prisma infantil, el fill gran és el narrador d’aquest relat emotiu que, amb flashback, descriu les peripècies de la família per sortir-se’n.

Les il·lustracions amplifiquen de forma considerable el text de Lucía Belarte, aportant claus visuals —l’absència de prejudicis en la infància, per exemple— per a la comprensió de la història. Com el pa i els pastissets que el Pare i la Mare Llop fornegen amb dedicació, David Lorenzo fa servir una tècnica tan artesanal i meticulosa com el grafit. El resultat són unes espectaculars imatges en blanc i negre amb tanta força comunicativa que es poden permetre prescindir de les paraules en alguna pàgina.

Tant la representació dels animals humanitzats com la dels escenaris on transcorren els fets, destaquen pel seu extraordinari detallisme, el tractament de la llum, la varietat de plans i perspectives —d’aquí la influència cinematogràfica— i fins i tot clicades a l’ullet a l’obra del dibuixant i activista social Keith Haring.