Parxís

La Gata, la Conilla, l’Ànec i el Teixó són quatre amics molt simpàtics que viuen en una preciosa vall. A través d’un text d’estructura repetitiva, acumulativa i circular recorrem amb ells la casa del riu, la casa de l’arbre, la casa del llac i la casa del turó; una història tendra i enginyosa que esdevé en un plàcid dia d’hivern, des del matí fins a la nit.

La generositat és una de les qualitats dels animals humanitzats que protagonitzen aquest relat: amb la intenció de compartir un glop de llet, un mos de pastís, el so de l’ukulele i el tauler de parxís, les visites es van succeint tot cercant més veïns que, en cada cas, es vesteixen amb l’abric, la bufanda i el gorro abans de sortir. També és un conte que explora les emocions dels personatges: la soledat, la tristesa i les llàgrimes de qui no troba companyia contrasten amb l’alegria, el riure i el joc col·lectiu quan tots es reuneixen. 

En prendre recursos de la tradició oral, «Parxís» és ideal per narrar, per l’efecte de la reiteració de fórmules, l’anticipació de les accions i la consegüent participació del públic infantil. Així, seguint les petjades que la Gata, la Conilla i l’Ànec havien deixat a la neu, el Teixó fa l’itinerari amb curiositat i intriga, fins a la sorpresa final.

Les il·lustracions combinen els plans amplis i lluminosos amb els detalls dels personatges, que llueixen peces de roba molt acolorides tot jugant amb el groc, el verd, el vermell i el blau de les fitxes del parxís. Són imatges que destaquen per l’expressivitat i el dinamisme, com en la divertida escena de la batalla de boles de neu, plena de línies cinètiques i gestos d'alegria.