Non stop

«Non Stop» va ser un dels últims llibres de Tomi Ungerer, la prova que fins als darrers dies es va mantenir actiu i creatiu. Malgrat que aparentment sembla pessimista per l’ambient apocalíptic en el qual es desenvolupa la història, aquest llegat definitiu conté un missatge d’esperança, sense deixar de reflectir el caràcter crític de l’autor. Preocupat pel futur que espera als més joves en un món maltractat per la contaminació, l’extinció d’espècies i les guerres, Tomi Ungerer presenta un planeta decrèpit i deshabitat, per on en Vasco vaga en solitari, guiat per una ombra protectora que li salva de successius desastres. Són potser els escenaris, les situacions i els personatges més surrealistes de la seva producció bibliogràfica i malgrat això, no deixen de ser realistes.

Enfront del caos que representen les ciutats arruïnades, les inundacions, els terratrèmols i el canvi climàtic, l’enigmàtica figura d’un infant projecta la bondat i la confiança en l’ésser humà. Es tracta d’una obra on la vocació literària de Tomi Ungerer es conjuga amb el seu grafisme més esquemàtic, de colors plans i contundents. Paraules i il·lustracions rotundes com l’advertència que planteja, tot parafrasejant el títol: no hi ha marxa enrere, no hi ha treva en la (re)construcció d’un món millor.