L’Ainet té vergonya

Davant de qui té un caràcter extravertit, hi ha altres persones amb menys habilitats socials a qui els hi costa expressar els seus sentiments i necessiten més temps per integrar-se. Natalia Shaloshvili continua explorant les necessitats afectives i les emocions de la infància amb «L’Ainet té vergonya»: la protagonista no vol jugar amb ningú més que la seva mare i, quan van a casa d’en Leo, aquest la rep pletòric d’energia i li proposa divertir-se plegats imaginant jocs d’oficis diferents. La fantasia de l’Ainet es dispara, però la seva timidesa li impedeix gaudir del joc, busquen constantment la protecció en la seva figura de referència, la mare, qui li ofereix ajut. 

Després de diversos intents, els dos infants senten tristesa i frustració: l’Ainet perquè és tan introvertida que no aconsegueix demostrar-li que vol ser la seva amiga; i en Leo perquè no aconsegueix la seva complicitat. Res com sincerar-se mútuament perquè la petita cria de llop se senti compresa i el petit ratolí es guanyi la seva confiança, i començar així a compartir bones estones. 

L’expressivitat d’aquests animals humanitzats és una de les claus d’aquest relat tendre, entranyable i amb pinzellades còmiques, com convertir un utensili de cuina en un casc d’astronauta. També destaca el valor del joc simbòlic per al desenvolupament cognitiu, emocional i social dels més petits. La part narrativa combina diàlegs breus amb passatges que mostren el trepidant món interior dels personatges principal. Igualment, les il·lustracions reflecteixen aquesta dualitat entre el pla real i l’imaginari, amb una proposta estètica a base de traços indefinits i taques de color que caracteritzen l’estil de l’autora, tan pròxim a la infància.