La banda mai vista

Ritme, humor, diversió... El pas de l’anonimat a l’èxit rotund d’un grup musical amb uns estrafolaris intèrprets.

Les lectores i els lectors que van quedar fascinats amb les rimes encadenades, l’humor i els originals personatges d’«Un dos tres, qui és?», «Un dos tres, vampir és» i «Un dos tres, Nadal és», continuaran gaudint d’aquesta nova obra de Nadia Budde.

«La banda mai vista» destaca pel seu trepidant ritme i el dinamisme de les seves pàgines, on apareixen divertides situacions protagonitzades per uns músics pintorescos, estrafolaris i res convencionals, tant pel seu aspecte com pels instruments que toquen.

Es tracta d’una història de creixement i reconeixement amb una estructura que, en el pla narratiu, es recolza en les rimes, les repeticions i els jocs de paraules. Després de l’arribada del grup en una furgoneta, es descriuen les qualitats físiques i la indumentària de cada intèrpret. Paral·lelament, es va incrementant el públic que observa la presentació.
Amb l’inici del concert, l’atenció se centra en els balls d’uns espectadors entusiasmats i en l’ambient festiu, que sembla acabar quan finalitza l’espectacle.

Lluny d’espantar, els éssers d’aspecte monstruós que habiten en aquest rocambolesc relat susciten simpatia i curiositat. Les il·lustracions són de traços gruixuts i deliberadament imperfectes, amb volums irregulars, colors plans i intensos, on s’aprecien elements gràfics —la divisió de les pàgines, els signes cinètics i acústics…— pròxim a l’estètica del còmic.